Els tres germans

Tres germans estaven enamorats d'una cosina seva que vivia en terres llunyanes. Com que tots tres la volien per esposa, el pare de la noia no sabia quin havia de triar. Finalment els va anunciar que acceptaria com a gendre aquell que li portés una cosa que fos alhora molt bonica i molt útil.

Els joves es van separar i cadascun va anar a buscar fortuna per un camí diferent. El germà gran va arribar a una ciutat on s'oferia públicament un telescopi. El preu era tan elevat que ningú no el podia comprar. Ell, però, hi va arriscar tota la seva fortuna i se'l va endur.

El segon germà va arribar a una altra ciutat just quan anunciaven la venda d'una catifa extraordinària. La seva virtut consistia a portar, a l'instant, qui hi pujava al lloc on desitgés anar. Hi havia molts compradors, però va ser ell qui la va aconseguir.

El petit, després de caminar també fins a una ciutat, va trobar-hi una poma que retornava la salut a qualsevol malalt que l'olorés. Hi havia força gent disposada a pagar-la. El jove, conscient del valor que tenia, especialment per a ell, va comprar-la costés el que costés.

Arribat el dia que havien acordat per retrobar-se, es van reunir i es van mostrar les seves adquisicions. A través del telescopi van veure que la noia que estimaven estava malalta. Sense esperar més, es van enfilar a la catifa i es van trobar a casa seva. Li van fer olorar la poma i va recuperar completament la salut.

Aquesta solució, però, va donar pas a una discussió.

— Sense el telescopi, no l'hauríeu vista!

— Sense la catifa, no seríem aquí!

— Sense la poma, no hi hauria hagut curació!

Com que els tres continuaven reclamant la noia, el pare va establir una prova nova. Si la riquesa no havia resolt la qüestió, la resoldria l'habilitat: es casaria amb qui llancés la fletxa més amunt.

El gran va disparar, i la seva fletxa va pujar tant que amb prou feines es veia. El segon va travessar els núvols. La fletxa del petit va anar encara més lluny: es va clavar al mig del sol. Des d'aleshores, diu el conte, el sol té taques.

Hi va haver crits d'alegria i aplaudiments, i el pare va donar la filla al germà petit. Tothom se'n va alegrar, llevat dels altres dos germans, que se'n lamentaven una mica perquè també l'estimaven molt.