Els tres germans

Hi havia tres germans que s'havien enamorat d'una cosina seva que vivia en terres llunyanes. Tots tres volien casar-s'hi, i el pare de la noia no sabia quin escollir.

Per resoldre el problema, els va dir que triaria com a marit de la seva filla aquell que li portés l'objecte més bonic i útil.

Els tres germans es van separar i cadascun va prendre un camí diferent. El gran va arribar a una ciutat on venien un telescopi. Era tan car que ningú no el podia comprar, però ell hi va gastar tota la seva fortuna.

El segon va trobar en una altra ciutat una catifa especial: qui hi pujava podia arribar a l'instant al lloc on volgués. Molta gent la volia, però ell la va comprar.

El petit va arribar a una ciutat on venien una poma que tornava la salut a les persones malaltes. Només calia olorar-la. També hi havia molts compradors interessats, però va aconseguir quedar-se-la.

Quan va arribar el moment acordat, els germans es van reunir i es van ensenyar els objectes. Mirant pel telescopi, van descobrir que la noia estava malalta. Van pujar a la catifa, van arribar a casa seva i li van fer olorar la poma. La noia es va posar completament bona.

Aleshores van començar a discutir.

— Sense el telescopi, no l'hauríem vista —deia el gran.

— Sense la catifa, no seríem aquí —deia el segon.

— Sense la poma, no s'hauria curat —deia el petit.

Tots tenien un motiu per reclamar el premi. El pare va proposar una altra prova: la noia es casaria amb qui tirés una fletxa més amunt.

La fletxa del gran va pujar tant que gairebé es perdia de vista. La del segon va travessar els núvols. El petit, però, la va clavar al mig del sol. Des d'aquell dia, explica el conte, el sol té taques.

Entre crits d'alegria i aplaudiments, el pare va donar la seva filla al petit. Els altres dos germans estaven una mica decebuts, perquè també la volien.