El segador i la beata

Una dona molt religiosa tenia un camp de blat que ja es podia segar. Va contractar un home perquè se n'encarregués, li va donar el menjar del dia i li va advertir que potser no tindria temps d'anar al camp. El treballador la va animar a venir si podia. Ho deia per quedar bé: en el fons s'estimava més que no hi anés.

Quan va arribar al tros, el sol ja era alt. Abans d'agafar les eines, va considerar que li convenia esmorzar. Ja segaria després. Acabat l'esmorzar, va encendre la pipa i li va entrar una son tan forta que va decidir estirar-se una estona. La feina continuaria esperant.

Es va despertar cap al migdia, va mirar el sol i es va asseure. A aquella hora, va pensar, el més convenient era dinar. Va menjar fins a quedar ben tip, i la mandra el va dominar encara més. Va decidir descansar una mica abans de començar. Es va tornar a estirar i es va adormir de nou.

A mitja tarda es va despertar i va encendre una altra vegada la pipa. Fumava, però les ganes de treballar no arribaven. Va caminar una mica per estirar les cames i, darrere d'una planta, va descobrir una gran quantitat d'escarabats. Se li va acudir ficar-los tots dins la gerra i afirmar que havia trobat un eixam d'abelles.

Amb la gerra preparada, va decidir que li convenia berenar. Després va tornar a fumar i va continuar deixant passar el temps. Cap al vespre, els segadors dels camps veïns ja havien acabat la jornada i marxaven cansats cap al poble. Ell va pensar que li faria por quedar-se sol per allà. Va recollir les coses i va marxar, sense haver segat gens de blat.

A casa de la dona, va començar preguntant per què no havia vingut. Ella va dir que no havia pogut i li va demanar si tot havia anat bé. Ell va respondre que magníficament: havia guanyat dos jornals. Un era la paga per segar; l'altre, l'eixam que havia trobat.

La dona va preguntar si la troballa havia estat dins les seves terres. Com que l'home ho va confirmar, va reclamar les abelles. Ell s'hi va negar, perquè era qui les havia trobades. Ella insistia que l'havia contractat perquè treballés per a ella. Van acordar demanar a l'alcalde que resolgués la qüestió, però abans la dona li va pagar el jornal.

Van trobar l'alcalde prenent la fresca, amb la camisa oberta. En veure que portaven algun assumpte, es va posar seriós. Va escoltar el treballador i després la propietària. Ella va exposar que l'home treballava al seu servei i que l'eixam havia aparegut dins les seves terres. L'alcalde va donar-li la raó i va ordenar al treballador que li lliurés l'eixam.

L'home va fingir una gran indignació. Va desitjar que les abelles es tornessin escarabats. La dona el va fer callar, però ell encara va afegir que no hi hagués ni un bri de blat segat al seu camp. Després se'n va anar ben satisfet, amb els diners a la butxaca.

La dona també va tornar a casa. Quan va mirar dins la gerra, va trobar-hi els escarabats. L'ensurt no la va deixar dormir en tota la nit. Abans de l'alba, va córrer al camp i va comprovar que no hi havia gens de blat segat. Convençuda que l'eixam pertanyia al treballador, va interpretar allò com un càstig de Déu.

Però no va trigar a descobrir què havia passat realment: en lloc de segar, l'home havia dormit tot el dia. L'any següent i tots els que van venir després, el dia de segar anava a missa ben d'hora i es presentava al camp abans que el segador. D'aquesta manera, va evitar que la tornessin a enganyar.