El segador i la beata

Una dona molt religiosa tenia un camp de blat a punt per tallar. Va contractar un home perquè fes aquella feina i li va preparar el menjar per passar el dia al camp. Abans que marxés, li va dir que no sabia si tindria temps d'anar-hi. Ell li va respondre que hi anés si podia, tot i que en realitat preferia que no ho fes.

Quan l'home va arribar al camp, el sol ja era alt. Va decidir esmorzar abans de començar a treballar. Després va encendre la pipa, li va venir molta son i es va dir que li convenia dormir una estona. Ja treballaria més tard.

Es va despertar cap al migdia. Va mirar el sol i va pensar que havia arribat l'hora de dinar. Després de menjar molt, es va tornar a estirar. Una altra vegada, la feina podia esperar.

A mitja tarda es va despertar, va fumar i va caminar una mica per moure les cames. Darrere d'una planta va trobar un munt d'escarabats. Va anar a buscar la gerra i els va ficar tots a dins.

«Diré a la dona que he trobat un eixam, un grup d'abelles», va pensar.

Després va tornar a menjar i a fumar. Quan els altres treballadors dels camps del voltant van començar a tornar al poble, va decidir marxar també. No volia quedar-se sol allà quan es fes fosc. Va recollir les coses i es va endur la gerra.

En arribar a casa de la dona, li va preguntar per què no havia vingut. Ella va respondre que no havia tingut temps i va voler saber com havia anat la feina. L'home va assegurar que molt bé: havia guanyat el sou del dia i, a més, havia trobat un eixam.

La dona va preguntar si l'havia trobat al seu camp. Quan ell va dir que sí, va afirmar que les abelles eren seves. L'home no hi estava d'acord: les havia trobat ell. Van decidir consultar l'alcalde. Abans de sortir, ella li va pagar el dia de feina.

L'alcalde va escoltar les dues versions. Segons ell, la dona tenia raó, perquè havia contractat l'home perquè treballés per a ella, i l'eixam era al seu terreny. Li va ordenar que donés la gerra a la dona.

El treballador va fer veure que s'enfadava molt. Va desitjar que les abelles es convertissin en escarabats. I va afegir que no hi hagués ni una mica de blat tallat al camp. Després va marxar ben content amb el sou a la butxaca.

A casa, la dona va descobrir els escarabats. No va dormir de la preocupació. Abans que sortís el sol, va anar al camp i va veure que tot el blat continuava sense tallar. Va creure que Déu l'havia castigada per voler quedar-se l'eixam de l'home.

Aviat, però, va saber que el treballador havia passat el dia dormint. Des d'aleshores, cada any que tocava tallar el blat, anava a missa molt d'hora i arribava al camp abans que el treballador. D'aquesta manera, ja no la van tornar a enganyar.