Català / C1
La capseta
Hi havia un home i una dona tan pobres que amb prou feines podien mantenir els seus dos fills i les seves dues filles. El pare havia fet tots els esforços imaginables per no caure en la misèria: treballava tant com podia, però, malgrat tot, la situació de la família no feia sinó empitjorar. Finalment, veient que al poble no se'n sortiria, va resoldre anar-se'n pel món a provar fortuna.
Mentre ell s'allunyava cada vegada més de casa, els dos fills van prendre una decisió semblant. Tot just feia dos o tres dies que el pare havia marxat quan es van allistar com a soldats. D'aquesta manera esperaven fugir de la pobresa i descarregar la mare de l'obligació d'alimentar-los.
El pare, mentrestant, continuava caminant amb tant d'afany que una tarda se li va fer fosc sense haver trobat cap poble ni cap casa on passar la nit. Després de mirar pertot arreu, va distingir un castell en ruïnes al capdamunt d'un turó i s'hi va dirigir.
L'edifici estava mig ensorrat. Entre les parets altes i malmeses, el vent xiulava pels finestrals oberts i les òlibes havien fet niu en els forats de la pedra. L'indret feia basarda, però l'home es va acomodar en un racó on havia crescut l'herba i encara es conservava un tros de sostre. Allà va passar la nit.
A trenc d'alba ja estava despert. Mentre rumiava cap on emprendria el camí, s'entretenia removent la terra amb el bastó. Entre les pedres que feia saltar va aparèixer una capseta vella i lletja. D'entrada no li va concedir cap importància. Després, però, va pensar que res no era del tot inútil, la va recollir i se la va ficar a la butxaca.
Feia una estona que caminava quan es va adonar que havia guardat la capsa sense haver mirat què contenia. Es va aturar i la va obrir. Tot seguit en va sortir un home negre tan diminut que amb prou feines se'l distingia.
—Què se t'ofereix? Demana el que vulguis, que tot t'ho podré donar.
L'home es va quedar meravellat, però la necessitat va poder més que la sorpresa.
—Vull pa per a mi i per a tota la meva família.
Immediatament van començar a aparèixer pans. L'home va reprendre la marxa, però, com més caminava, més pans trobava. Allò no s'acabava mai. Va haver de tornar a treure la capseta i demanar a l'homenet que fes aturar aquella abundància de pa.
—Doncs què vols?
—Dona'm diners.
Van començar a ploure monedes d'or i de plata, i ell en va arreplegar fins a omplir-se les butxaques. Amb aquella fortuna va emprendre el retorn a casa.
La dona i les filles es meravellaven de veure tants diners i tant de menjar. Tot i això, no van voler tocar res fins que ell els va assegurar que ho havia adquirit honestament. Aleshores van recollir les monedes i es van posar a menjar. L'alegria hauria estat completa si no hagués estat pel record dels dos nois: havia esclatat una guerra fora del regne i tots dos hi eren.
D'ençà d'aquell dia, a casa no hi va faltar res. Per més que la dona i les filles li preguntessin d'on treia els diners, el pare es negava a revelar el secret i mantenia ben amagada la capseta.
L'abundància, però, els va despertar l'ambició. Aviat els va semblar indigne continuar vivint en aquella casa tan pobra. L'home va demanar a l'homenet un habitatge gran i espaiós, amb bones sales, cellers i camps per conrear. El desig es va complir: van tenir una casa magnífica, envoltada de terres capaces d'enriquir qualsevol.
Al cap d'un temps, també allò els va semblar poca cosa. Viure en un poble ja no els satisfeia; ara volien instal·lar-se a la ciutat. El pare va tornar a recórrer a la capseta i, de sobte, es van trobar en una de les cases més vistoses de la ciutat. Van voler honors i grandesa, i tot els va ser concedit. La seva fortuna i la consideració de què gaudien haurien pogut fer enveja al mateix rei.
Només de tant en tant el record dels fills que continuaven a la guerra els enterbolia la felicitat. Enmig de tant de benestar, però, aviat tornaven a distreure's amb les comoditats que els envoltaven.
L'home es va anar fent vell. Com que ja era prou ric i no li calia res més, va acabar fent tan poc cas de la capseta que va morir sense explicar on la tenia ni que tota la riquesa en provenia. Després va morir també la seva dona.
Les filles es van casar i, plenes d'orgull, van arraconar tot allò que havia pertangut als pares. Van fer pujar les seves coses a les golfes i van tornar a moblar la casa amb un luxe que meravellava tothom.
Mentrestant, el fill gran havia quedat incapacitat per continuar lluitant. Ferit i sense recursos, va ser llicenciat de l'exèrcit i va tornar al poble. Allà li van explicar que els pares s'havien fet molt rics i s'havien traslladat a la ciutat. Va emprendre el camí amb l'esperança de trobar-hi la família.
Quan va arribar a casa dels seus pares, les germanes es van avergonyir de veure'l tan pobre i mal vestit. No van voler reconèixer-lo i el van fer fora. Sense cap mitjà per mantenir-se, el noi no va tenir més remei que demanar caritat.
Poc després es va acabar la guerra. L'exèrcit va tornar al regne i el germà petit, un cop llicenciat, va poder tornar al poble. Hi va rebre les mateixes notícies que el germà gran i se'n va anar a la ciutat. Després de buscar, va trobar la casa on vivien les germanes.
Va trucar i va dir qui era. Elles, però, veient-lo tan pobre, el van rebutjar perquè no les avergonyís davant dels altres, i van ordenar als criats que el fessin fora.
Ja era fosc i el soldat no sabia on anar. Va demanar a un dels criats que el deixés dormir en qualsevol racó, perquè no tenia diners per pagar-se allotjament. El criat no gosava desobeir les mestresses, però finalment es va deixar convèncer i el va portar d'amagat a les golfes.
El noi es va acomodar com va poder. En veure una caixa amb roba del pare, la va remenar pels records que li despertava. Entre aquelles peces va trobar la capseta i se la va quedar com un record d'ell.
L'endemà, de bon matí, va sortir de la casa. Un cop al carrer, la curiositat el va empènyer a obrir la capseta. En va sortir l'homenet i li va preguntar què volia. El noi, desconcertat, va trigar a respondre; finalment va demanar el necessari per mantenir-se. Tot seguit va tenir allò que li calia per viure bé.
Va cercar el germà gran i tots dos es van establir junts. Gràcies a la capseta van esdevenir rics i poderosos, però no es van deixar endur pels excessos. Les germanes, en canvi, continuaven gastant a pler sense obtenir nous ingressos. Entre l'orgull i el luxe, van consumir tota la fortuna i van acabar vivint d'almoina.
Quan els germans ho van saber, no els faltaven motius per guardar-los rancor. Tanmateix, tenien bon cor: les van anar a buscar, els van perdonar l'ofensa i se les van endur, amb els seus marits, a casa seva. Era una casa neta i ben endreçada, sense ostentació, on tots van ser tractats com a membres de la família i amos d'allò que hi havia.
Més d'una vegada, en recordar la seva antiga conducta, les germanes se'n van avergonyir profundament. Els germans, però, no els la van retreure mai. Al contrari, feien tot el que podien per complaure-les, i tots plegats van viure molt feliços.
English summary · includes the ending
A poor father leaves home to find a better living. His two sons become soldiers. During his travels, the father finds a little box containing a tiny man who grants his wishes. He returns with money and moves his wife and daughters into increasingly grand homes. He keeps the box secret and eventually dies. His wife also dies.
The daughters marry and enjoy their wealth. When their brothers return from war, they refuse to recognise them because they look poor. A servant secretly lets the younger brother sleep in the attic. There he finds his father’s box among some old clothes and takes it as a memory of him.
The box helps the brothers live comfortably. Meanwhile, their sisters spend all their money and become beggars. The brothers forgive them and welcome them and their husbands into their home. They all live happily together, without reminders of the sisters’ earlier cruelty.
A modern Catalan adaptation for LEJRBÅL of the public-domain folktale collected by Francesc de Sales Maspons i Labrós, Lo rondallayre, third series (source edition: 1875).
Read the source