La capseta

Hi havia una vegada un matrimoni que tenia dos fills i dues filles. Per més que el pare treballés, els diners no arribaven per mantenir tota la família. Cansat de veure que no se'n sortien, va decidir provar sort lluny del poble. Dos o tres dies després de la seva partida, els fills es van allistar a l'exèrcit. Esperaven escapar de la pobresa i, alhora, alleugerir la càrrega de la mare.

El pare va caminar fins a trobar-se molt lluny de casa. Una nit, com que no veia cap lloc on pogués demanar allotjament, es va refugiar en un castell en ruïnes. En un racó encara cobert pel sostre, es va estirar damunt l'herba i va dormir fins a l'alba.

En despertar-se, es va entretenir remenant la terra amb el bastó. De sobte, en va fer sortir una capseta vella i poc bonica. Primer la va deixar de banda, però després va pensar que qualsevol cosa podia tenir alguna utilitat. Se la va ficar a la butxaca i va continuar el camí.

Més endavant es va adonar que ni tan sols l'havia oberta. Es va aturar, va aixecar la tapa i en va sortir un homenet que li va preguntar què desitjava.

—Pa per a mi i per a la família —va respondre el pare.

Immediatament li va aparèixer pa. Però el miracle no s'aturava: com més caminava, més pa rebia. En tenia tant que va haver de tornar a obrir la capseta per demanar que deixés de sortir-ne.

—Doncs què vols, ara? —va preguntar l'homenet.

—Diners.

Tot seguit li van caure monedes d'or i de plata, fins que se'n va omplir les butxaques. Va tornar cap a casa, segur que la família ja no passaria gana.

La dona i les filles van quedar meravellades, però al principi no volien tocar aquells diners. Només quan ell els va assegurar que els havia obtingut honestament van acceptar-los. El pare, però, es va guardar prou bé de parlar de la capseta. Van poder menjar amb abundància, tot i que l'alegria no era completa: els dos nois havien marxat a la guerra, en terres llunyanes.

Ara que podia aconseguir qualsevol cosa, l'home va començar a trobar massa modesta la casa del poble. Va demanar-ne una de gran, amb bones habitacions, cellers i camps. Quan ja la tenia, també li va semblar insuficient. Volia viure a la ciutat, envoltat de luxe i tractat com una persona important. La capseta li ho concedia tot, fins al punt que el mateix rei podia envejar-lo.

De tant en tant pensava en els fills, però la riquesa i els nous desitjos aviat tornaven a ocupar-li el pensament. Es va anar fent vell i, com que ja tenia de tot, va deixar de prestar atenció a la capseta. Finalment va morir sense haver-ne revelat el secret ni el lloc on la guardava. També va morir la seva dona.

Les filles es van casar. Orgulloses de la seva posició, van fer renovar la casa amb molt de luxe i van enviar a les golfes tot allò que els semblava vell, inclosa la roba dels pares.

Mentrestant, el fill gran havia quedat ferit a la guerra i ja no podia continuar fent de soldat. Sense mitjans per viure, va tornar al poble i va saber que els seus pares s'havien traslladat a la ciutat. Hi va anar a buscar la família. Les germanes, però, es van avergonyir de veure'l tan pobre. Van negar que el coneguessin i el van fer fora. Sense cap altre suport, va haver de demanar caritat.

Quan la guerra es va acabar, el fill petit també va tornar. Va seguir el mateix camí del poble a la ciutat i va rebre el mateix tracte. Les germanes no volien reconèixer un home amb aquell aspecte i van ordenar als criats que l'expulsessin.

El noi no tenia diners per pagar una nit en un hostal. Va suplicar a un criat que el deixés dormir en algun racó de la casa. Tot i la por de desobeir les mestresses, el criat va acabar deixant-lo entrar d'amagat i el va portar a les golfes.

Allà, entre les coses antigues, el noi va reconèixer la roba del pare. La va mirar per recordar-lo i, dins d'una caixa, va trobar la capseta. Se la va guardar com a record, sense saber quin valor tenia.

L'endemà, quan ja havia sortit de la casa, la va obrir per curiositat. L'homenet li va oferir allò que volgués, i ell va demanar el necessari per viure. Després va buscar el germà gran i tots dos es van instal·lar junts. La capseta els donava riquesa, però ells vivien amb moderació.

Les germanes feien justament el contrari. Gastaven sense tenir nous ingressos, fins que van perdre tota la fortuna i es van veure obligades a demanar caritat.

Els germans, quan ho van saber, tenien motius per estar enfadats amb elles. Tanmateix, les van perdonar i van acollir-les amb els seus marits. La seva casa era neta i ben cuidada, sense un luxe exagerat, i tots hi van viure com a iguals. Les germanes sentien vergonya en recordar el passat, però els germans no els van fer mai cap retret. D'aquesta manera, tota la família va acabar vivint feliç.