La capseta

Hi havia una família molt pobra: el pare, la mare, dos fills i dues filles. El pare treballava tant com podia, però no aconseguia guanyar prou per alimentar-los a tots. Finalment va decidir marxar de casa per buscar una vida millor. Al cap de pocs dies, els dos fills es van fer soldats. Volien sortir de la pobresa i que la mare tingués menys boques per alimentar.

Lluny de casa, el pare es va trobar sense lloc per dormir. Va veure un castell mig caigut i va passar la nit en un racó on encara quedava una mica de sostre. Al matí, mentre movia la terra amb el bastó, va descobrir una capseta vella. No semblava tenir cap valor, però va pensar que potser serviria per a alguna cosa i se la va guardar.

Més endavant, es va aturar per obrir-la. De dins en va sortir un homenet que li va preguntar què volia.

—Vull pa per a mi i per a la meva família —va respondre.

Tot seguit va aparèixer pa. Mentre caminava, n'anava sortint més i més. Com que no sabia què fer-ne de tant, va tornar a obrir la capseta i va demanar que allò s'aturés.

—I ara, què vols? —va preguntar l'homenet.

—Diners.

Li van arribar tantes monedes d'or i de plata que es va omplir les butxaques. Va tornar a casa, on la dona i les filles no volien tocar els diners: tenien por que els hagués aconseguit de mala manera. Ell els va assegurar que no havia robat res, però no els va revelar el secret. Tots estaven contents de poder menjar bé. Només els entristia que els dos nois fossin lluny, a la guerra.

El pare aviat va voler més coses. Primer va demanar una casa gran, amb bones habitacions i camps. Després va trobar que el poble era massa petit per a una família tan rica i va voler una casa magnífica a la ciutat. Aconseguia tot el que demanava. De vegades pensava en els fills, però la riquesa l'ocupava cada vegada més.

Es va fer vell i va morir sense explicar a ningú el secret de la capseta. La seva dona també va morir. Les filles es van casar i van renovar la casa. La roba i els objectes vells dels pares van acabar a les golfes, sota la teulada.

El fill gran va tornar de la guerra ferit i sense diners. Al poble va saber que la família vivia a la ciutat. Quan va arribar a casa de les germanes, elles es van avergonyir del seu aspecte i van fer veure que no el coneixien. El van fer fora, i ell va haver de viure demanant ajuda pel carrer.

Més tard es va acabar la guerra i va tornar el germà petit. Les germanes tampoc no el van voler rebre. Sense diners per pagar una habitació, va demanar a un criat que el deixés dormir en algun racó. El criat el va amagar a les golfes.

Allà el noi va mirar la roba del pare i va trobar la capseta. Se la va endur com a record. L'endemà la va obrir i l'homenet li va oferir tot el que necessitava. Va buscar el germà gran i van començar a viure junts. Tenien diners, però no gastaven sense pensar.

Les germanes, en canvi, van gastar tota la fortuna i van acabar demanant caritat. Quan els germans ho van saber, les van perdonar. Les van acollir amb els seus marits i les van tractar com a iguals. Elles sentien vergonya del que havien fet, però els germans no els ho van recordar mai. Tota la família va viure feliç.