Els dos geperuts

Hi havia una vegada un home que tenia un gep a l'esquena. Era un bon pare de família, treballador i sempre disposat a ajudar els altres. Per això tothom l'estimava. Com que era pobre i li costava mantenir la família, quan no trobava feina al poble anava a buscar-ne en altres llocs.

Un dissabte es va allunyar més del compte. La nit el va sorprendre en un bosc tan espès que no va saber trobar-ne la sortida. Va sentir sorolls estranys pertot arreu. Si s'allunyava d'un soroll, en trobava un altre. Finalment, ple de por, es va enfilar a un arbre.

A sota van començar a aparèixer follets, petits éssers màgics, i també bruixes i bruixots. Van portar llenya seca i van encendre un gran foc. Després de saltar i cridar una estona, es van agafar de les mans per ballar en cercle al seu voltant.

Cantaven sempre la mateixa frase:

– Dilluns, dimarts, dimecres: tres!

L'home va escoltar la cançó tantes vegades que se'n va cansar. Quan van acabar una altra vegada, va cridar:

– Dijous, divendres, dissabte: sis!

Els balladors es van quedar quiets de sorpresa. Però de seguida van començar a saltar d'alegria i a repetir la nova frase. Els havia agradat tant que volien saber qui l'havia afegida.

Van descobrir l'home a l'arbre, el van ajudar a baixar i el van envoltar amb grans mostres d'alegria. Volien donar-li un regal que pogués recordar tota la vida. Després de discutir-ho, van decidir treure-li el gep amb un encantament.

L'home gairebé no s'ho podia creure. Es tocava l'esquena, feliç. Quan es va girar per donar les gràcies, tots havien desaparegut. Ja sortia el sol i va tornar cap a casa. La dona i els fills es van alegrar tant que van córrer a explicar la notícia.

En aquell mateix poble vivia un altre home amb un gep. Era desagradable i ple d'enveja. Va visitar el primer home per comprovar el canvi i preguntar-li com havia passat. L'altre li ho va explicar amb tota confiança. El visitant, però, va dir que encara es notava una mica el gep, tot i que no era veritat.

El dissabte següent va anar al bosc. Tenia molta por, però es va enfilar a l'arbre i va esperar. Quan va ser de nit, els follets i les bruixes van tornar. Van encendre el foc, es van agafar de les mans i van cantar els sis primers dies de la setmana.

L'home no volia perdre l'oportunitat de rebre el mateix regal. Així que va sentir «dissabte: sis», va afegir:

– Diumenge: set!

Aquells éssers, però, odiaven el diumenge. Es van enfadar molt, van pujar a l'arbre i el van tirar a terra. Per burlar-se'n, van decidir posar-li al davant el gep que havien tret a l'altre home. Ell va demanar que no ho fessin, però no el van escoltar.

Quan va començar a sortir el sol, tots van desaparèixer. L'home va tornar al poble amb dos geps. Com que continuava sent desagradable i envejós, la gent encara l'estimava menys. El primer, en canvi, va continuar sent apreciat per tothom fins al final de la vida.