Català / C1
La cirereta
Hi havia una mare que havia manat a la seva filla que anés a aprendre a cosir. La noia, però, va passar a la vora d'un cirerer, i les cireres, grosses i d'un vermell intens, li van despertar de seguida la gana. En comptes de seguir cap a la classe de costura, es va enfilar a l'arbre i es va dedicar a menjar-ne.
Mentre gaudia de les cireres, va passar un home que li'n va demanar una. Ella, que tenia moltes ganes de menjar cireres, es va negar a donar-n'hi cap. L'home es va enfadar, va pujar al cirerer i la va agafar. La va ficar dins d'un sac que duia, se'l va carregar a l'esquena i va marxar al poble més proper, disposat a guanyar-s'hi la vida.
Un cop al poble, va descarregar el sac i es va adreçar a aquell objecte com si pogués obeir-lo:
– Canta, sac, o et donaré un cop de bastó!
La noia, espantada per l'amenaça, va començar a cantar. Maleïa les cireres que l'havien temptada i es lamentava de no haver fet cas de la mare. Si l'hagués escoltada, deia la cançó, no es trobaria ara dins del sac.
La gent donava diners a l'home en sentir aquella veu. Ell insistia en la seva ordre, sempre acompanyada de l'amenaça del bastó, i la noia repetia la mateixa cançó des de dins.
Mentrestant, les campanes del poble van començar a anunciar la missa. L'home encara no hi havia assistit i, com que aquell dia li tocava anar-hi, va entrar en una casa per demanar a la mestressa que li guardés el sac.
– Poseu-lo darrere de la porta, li va respondre ella.
Ell va seguir la indicació i va sortir cap a l'església. La dona va reprendre la feina que estava fent: passava farina per un sedàs per separar-ne les parts més grosses.
Però la noia havia reconegut, per la veu, que aquella dona era la seva tia Maria. Tan bon punt l'home va haver marxat, va abandonar la cançó que l'havia obligada a repetir i va començar a cantar una petició ben concreta:
– Tia Maria, passeu farina! Traieu-me del sac!
La dona es va aturar, estranyada. La veu va repetir les mateixes paraules. Aleshores, segura que provenia del sac que li havien deixat, va córrer a deslligar-lo. Quina sorpresa en descobrir-hi la seva neboda!
La noia li va explicar què li havia passat al cirerer i com l'home l'havia dut fins allà. Perquè, quan tornés, no s'adonés del canvi, van ficar uns quants gats i gossos dins del sac.
L'home va sortir de missa, va anar a recollir-lo i, sense sospitar res, se'l va carregar una altra vegada a l'esquena. Va marxar tan confiat com havia arribat.
Davant de la primera casa que va trobar, va descarregar el sac i va tornar a exigir-li que cantés sota l'amenaça d'un cop de bastó. Aquesta vegada, però, no va sentir ni un vers. El silenci el va irritar, i va passar de l'amenaça al cop.
Immediatament es van alçar des de dins uns miols i udols tan forts que el van deixar desconcertat. Va obrir el sac per esbrinar què havia passat, i tots els animals se li van llançar al damunt, mossegant-lo. No va tenir més remei que fugir a tota pressa.
English summary · includes the ending
A girl sent to learn sewing stops to eat cherries instead. She refuses to give a passing man one. Angry, he captures her in a sack and carries her to a nearby village. He orders the sack to sing, threatening to hit it. The frightened girl sings about regretting her disobedience, and people give him money.
When church bells announce mass, the man leaves the sack at a house. The girl recognises her aunt Maria's voice. Once he is gone, she sings to her aunt, who is working with flour, and asks to be freed.
The aunt opens the sack and finds her niece. After hearing the story, they replace her with cats and dogs. The man returns, collects the sack and leaves without noticing.
At the next house, he demands another song. When none comes, he hits the sack and hears animal cries. He opens it, the animals bite him, and he runs away.
Adapted for Lejrbål from the credited source.
Read the source