Català / B2
La cirereta
Una mare va manar a la seva filla que anés a aprendre a cosir. De camí, però, la noia va passar a prop d'un cirerer carregat de cireres grosses i ben vermelles. Li van venir tantes ganes de tastar-les que, en lloc de continuar cap a la classe de costura, es va enfilar a l'arbre i es va posar a menjar-ne.
Mentre era allà dalt, va passar un home i li va demanar una cirera. La noia, que no tenia gens de ganes de compartir-les, no n'hi va voler donar ni una. Aquella negativa va enfadar tant l'home que va pujar a l'arbre, la va agafar i la va ficar dins d'un sac que portava. Després se'l va carregar a l'esquena i va marxar cap al poble veí per guanyar-hi diners.
Quan hi va arribar, va deixar el sac a terra i li va donar una ordre ben estranya:
– Canta, sac, o et donaré un cop de bastó!
La noia, que tenia por de l'amenaça, es va posar a cantar. La cançó expressava el seu penediment per les cireres i per no haver escoltat la mare: si li hagués fet cas, ara no estaria tancada al sac.
La gent, en sentir aquella veu, donava diners a l'home. Ell repetia l'ordre i l'amenaça, i la noia tornava a cantar els mateixos versos.
Mentrestant, les campanes anunciaven la missa. L'home encara no hi havia anat i volia fer-ho, així que va entrar en una casa i va preguntar a la mestressa si li guardaria el sac durant una estona.
– Poseu-lo darrere de la porta, li va indicar ella.
L'home el va deixar al lloc assenyalat i va marxar a l'església. La dona va reprendre la seva feina: passava farina per una eina que en separava les parts més grosses.
La noia, en sentir-la parlar, havia reconegut la veu de la seva tia Maria. Així que l'home va ser fora, va canviar de cançó i va començar a cantar:
– Tia Maria, passeu farina! Traieu-me del sac!
La mestressa es va aturar, desconcertada. La veu va repetir la petició i aleshores ja no li va quedar cap dubte sobre d'on venia. Va córrer a deslligar el sac i, amb una sorpresa encara més gran, hi va trobar la seva neboda.
La noia li va explicar com havia acabat allà dins. Per tal que l'home no descobrís immediatament la substitució, van posar uns quants gats i gossos al sac.
En tornar de missa, ell el va recollir amb tota confiança, se'l va tornar a carregar i va marxar sense notar cap canvi.
Quan va arribar davant de la primera casa que va trobar, va deixar el sac a terra i va reprendre la seva actuació:
– Canta, sac, o et donaré un cop de bastó!
No va obtenir cap resposta. Enfurismat, va colpejar el sac. En lloc de la cançó habitual, de dins van sortir miols i udols que el van deixar ben estranyat.
Va obrir-lo per veure què passava. Immediatament, els gats i els gossos se li van llançar al damunt i el van mossegar. L'home no va tenir més remei que fugir corrents.
English summary · includes the ending
A girl sent to learn sewing stops to eat cherries instead. She refuses to give a passing man one. Angry, he captures her in a sack and carries her to a nearby village. He orders the sack to sing, threatening to hit it. The frightened girl sings about regretting her disobedience, and people give him money.
When church bells announce mass, the man leaves the sack at a house. The girl recognises her aunt Maria's voice. Once he is gone, she sings to her aunt, who is working with flour, and asks to be freed.
The aunt opens the sack and finds her niece. After hearing the story, they replace her with cats and dogs. The man returns, collects the sack and leaves without noticing.
At the next house, he demands another song. When none comes, he hits the sack and hears animal cries. He opens it, the animals bite him, and he runs away.
Adapted for Lejrbål from the credited source.
Read the source