Català / B1
La cirereta
Una mare va enviar la seva filla a aprendre a cosir. Però la noia, passant per davant d'un cirerer, va veure les cireres vermelles i grosses. Li van venir tantes ganes de menjar-ne que es va enfilar a l'arbre en lloc d'anar a cosir.
Mentre menjava, va passar un home i li va demanar una cirera. La noia no en volia compartir cap. L'home es va enfadar, va pujar a l'arbre i la va agafar. Després la va ficar dins d'un sac que duia, se'l va carregar a l'esquena i va anar cap al poble més proper.
Un cop allà, va posar el sac a terra i va ordenar:
– Canta, sac, o et donaré un cop de bastó!
La noia, espantada, es va posar a cantar. Es lamentava d'haver menjat les cireres i de no haver escoltat la mare: si li hagués fet cas, no seria dins d'aquell sac.
La gent donava diners a l'home quan sentia la cançó. Ell tornava a amenaçar el sac amb el bastó i la noia repetia el que havia cantat.
Mentrestant, les campanes del poble van començar a tocar per anunciar la missa. L'home hi volia anar, però havia de deixar el sac en algun lloc. Va entrar en una casa i va demanar a la mestressa si l'hi guardaria.
– Poseu-lo darrere de la porta, va respondre ella.
L'home va fer el que li deia i va marxar a l'església. La dona va continuar passant farina per un estri que en separava els trossets més grossos.
La noia havia reconegut la veu de la mestressa: era la seva tia Maria! Quan l'home ja era fora, va començar una altra cançó:
– Tia Maria, passeu farina! Traieu-me del sac!
La dona es va aturar, molt sorpresa. La noia va tornar a cantar i la tia va sentir clarament que la veu sortia del sac. Va córrer a deslligar-lo i hi va trobar la seva neboda.
La noia li va explicar què havia passat. Perquè l'home no descobrís de seguida el canvi, van omplir el sac amb uns quants gats i gossos.
En tornar de missa, l'home va recollir el sac, se'l va carregar a l'esquena i va marxar sense adonar-se de res.
Davant de la primera casa que va trobar, va deixar-lo a terra i li va ordenar que cantés. Aquesta vegada, però, no va sentir cap cançó. Es va enfadar i va donar un cop de bastó al sac.
Immediatament es van sentir miols i crits. L'home, estranyat, va obrir-lo. Els animals se li van tirar al damunt i el van començar a mossegar. No li va quedar més remei que fugir tan de pressa com va poder.
English summary · includes the ending
A girl sent to learn sewing stops to eat cherries instead. She refuses to give a passing man one. Angry, he captures her in a sack and carries her to a nearby village. He orders the sack to sing, threatening to hit it. The frightened girl sings about regretting her disobedience, and people give him money.
When church bells announce mass, the man leaves the sack at a house. The girl recognises her aunt Maria's voice. Once he is gone, she sings to her aunt, who is working with flour, and asks to be freed.
The aunt opens the sack and finds her niece. After hearing the story, they replace her with cats and dogs. The man returns, collects the sack and leaves without noticing.
At the next house, he demands another song. When none comes, he hits the sack and hears animal cries. He opens it, the animals bite him, and he runs away.
Adapted for Lejrbål from the credited source.
Read the source